Per a aquesta primera activitat he triat la parada de tren de Renfe Fabra i Puig, anteriorment coneguda com a Sant Andreu Arenal. Aquesta estació està situada al barri de Sant Andreu de Barcelona, al costat l’Avinguda Meridiana. 

He escollit aquest espai, ja que és pròxim a on visc i em permet desplaçar-me còmodament i sense problemes per a fer qualsevol observació de l’estació. Quan vull anar a visitar als meus pares al poble, em moc en tren i, per tant, em converteixo en usuària d’aquesta estació i els seus serveis, per la qual cosa, hi ha èpoques en les quals freqüento bastant aquest espai que treballaré. Cal destacar també, que la principal raó per la qual he escollit aquest espai, és que té moltes mancances importants les quals comentaré en aquesta entrega parcial.

Aquesta estació de trens és un nexe molt important en el transport públic de Barcelona, ja que la seva ubicació és clau: facilita la connexió amb altres mitjans de transport com taxis, metro, autobusos urbans i interurbans, mantenint-la com una opció essencial per als desplaçaments dins i fora de la ciutat. L’espai té interacció entre persones, com ara la venda de bitllets a la taquilla, i objectes digitals, com ara les màquines per a comprar bitllets o les màquines validadores d’aquests per a accedir a les andanes. Aquestes últimes estan habilitades per a accedir amb la targeta física o digital, disponibles en telèfons intel·ligents.

Tanmateix, aquesta estació presenta diverses mancances significatives, destacant principalment la seva falta en l’accessibilitat. No compleix amb les normatives d’aquesta. No hi ha ascensors i només hi ha escales mecàniques per a pujar de les andanes. Hi ha un total de dues andanes amb 4 vies de circulació, i cada andana té unes escales de vianants i una escala mecànica, tal com he comentat abans, per a pujar i sortir de l’estació. Cal mencionar que, en moltes ocasions, aquestes escales mecàniques estan fora de servei i revisant les crítiques a les xarxes socials he pogut veure un munt de queixes entorn d’aquesta estació i la seva accessibilitat. Les escales de vianants són molt estretes i en hores punta o si coincideixen diversos trens, s’hi generen taps en els accessos de les andanes. Tot això que esmento, dificulta l’accés per a persones amb mobilitat reduïda així com molta incomoditat per als usuaris que fan ús d’aquest espai i servei.

A més a més, se li suma que l’estació té una il·luminació deficient, sobretot a les andanes, una manca de bancs i un mal aprofitament de l’espai disponible. La megafonia també és irregular, dificultant la comunicació clara entre el personal i passatgers. Totes aquestes deficiències en la infraestructura impacten negativament en l’experiència dels usuaris i usuàries, i a la vegada fan d’aquest espai un espai interessant de cara a treballar en aquesta assignatura!

Fotografies de l’espai escollit i els seus elements descrits:

Plànol de l’espai:

Plànol de l’estació trobat a la xarxa:

Vídeo accedint a l’andana:

IMG_2748

La PAC1 de l’assignatura “Disseny Centrat en les persones” en enfocar-se en el transport públic he decidit escollir l’estació de busos de Manresa, ja que hi vaig cada matí per pujar al bus que em porta a la feina. És un espai gran i ampli sempre ple de gent, per tant, hi ha moltes interaccions entre els usuaris, pel fet que hi ha molts busos, tant els de les universitats com els que van fins a Andorra, com els petits busos elèctrics interurbans.

A l’estació es pot observar que hi ha pantalles on indiquen els pròxims busos i les seves hores d’arribada per facilitar l’experiència dels usuaris i evitar cap malentès.

Aquí una imatge i el plànol.

Salutacions,

Assia

He escollit aquesta activitat perquè al viure a Cervera, una poble d’uns 9.000 habitants, no hi ha gaires alternatives de transport públic i, l’activitat d’agafar el tren, és la que més persones duen a terme al llarg dels dies. A més a més. Hi ha un incentiu que em motiva a escollir aquesta activitat, i és que recentment, han augmentat el nombre de trens que passen pel poble dels 6 trens diaris als 16.

La realització d’aquesta activitat ha augmentat molt des de l’increment del nombre de trens que passen pel poble. Ara aquest està més connectat i es donen més opcions per a totes aquelles persones que necessiten desplaçar-se cap a Lleida, Barcelona o municipis de la ruta, ja sigui per temes d’oci o bé per motius laborals.

Accedir a l’estació és senzill, i està pensada per a que tot tipus de persones amb qualsevol tipus de mobilitat puguin arribar fins a l’andana. Compta amb un espai obert el qual dona al carrer en un costat de les vies, un espai que tothom pot utilitzar sense cap tipus de problema, res perillós, ja que la zona dels voltants és destinada per als vianants i, l’espai que queda entre aquesta zona i l’andana és molt ampla. A banda d’això  hi ha un accés per dins de l’estació, cosa que també en facilita l’accés els dies de fred, pluja o boira.

Una altra raó per a escollir aquesta activitat, és la interacció que s’ha de fer per agafar el tren. En la pròpia estació, hi ha una finestreta on poder comprar bitllets per anar on vulguis, tot i això, normalment costa coincidir amb l’horari en el que trobar algú que et pugui facilitar el teu bitllet. Per aquest motiu, i també incentivat per l’augment de trens al dia que passen per Cervera, s’han instal·lat unes màquines amb les quals cada usuari pot comprar el seu bitllet o recarregar la seva targeta de viatges, de manera ràpida, senzilla i sense haver de fer cap interacció amb el personal de la finestreta.

. 

Prànol de l’espai:

He escollit la estació d’Autobús de Girona, he escollit aquest transport ja que he estat utilitzant-lo durant 6 anys i em considero amb experiència per estudiar aquest espai. També gaudeix d’un fàcil accés i comparteix uns espais amb l’AVE, accés al edifici i escales mecàniques que duen tant a la estació d’Autobús com a la línia d’AVE. En aquesta estació hi tenen arribada autobusos des de pràcticament tot Catalunya i per aquest motiu te aquesta magnitud, que al veure’s amb poca densitat sembla una estació amb baixa quantitat d’usuaris. Cal ramarcar que és un espai totalment subterrani i tot el que es veurà amb imatges és troba sota terra.

Tot i ser un espai relativament nou, considero que te aspectes a millorar que miraré de solucionar a través d’aquest projecte.

Planol:

A través d’aquest plànol em faré entendre millor i veiem quantes activitats i elements conformen l’estació on la majoria d’usuaris necessiten fer ús diari de tots ells i per tant necesiten una ineracció compartida. Trobem guixetes per als billets d’autobús, un punt d’informació genèric, bancs com a area de descans, al costat uns panells horaris dels autobusos, un mapa, un lavabo i finalment els accesos tant al interior de l’estació com cap a les andanes.

Fotografíes del espai:

Vull compartir amb vosaltres l’activitat que he seleccionat per explorar al llarg d’aquesta assignatura. La parada d’autobús que utilitzo diàriament per arribar a la feina. Aquesta elecció no només es basa en la conveniència de la seva ubicació, sinó també en la riquesa d’interaccions i connexions que ocorren en aquest espai transitat per membres diversos de la comunitat, majoritàriament persones grans del meu barri.

Per què he triat aquesta activitat?
L’elecció d’aquesta parada d’autobús no es deu només a la seva accessibilitat per a mi, sinó també a la xarxa d’interaccions i dinàmiques que hi tenen lloc.

• Accés lliure i continu: La parada d’autobús és oberta i accessible per a tothom, i preveig que continuarà sent així en el futur pròxim.
• Observació tranquil·la: En aquest espai, em puc aturar, observar tranquil·lament, i fins i tot prendre mesures o dibuixar sense obstacles.
• Tasques i interaccions diverses: L’activitat a la parada d’autobús implica diverses tasques, des de l’espera del transport fins a la interacció entre les persones que comparteixen aquest espai públic.
• Interacció entre persones i elements de l’espai: Les persones interactuen no només entre elles, sinó també amb els bancs, rètols i altres elements de la parada d’autobús.
• Elements físics configuradors: Els elements físics, com ara els bancs i la disposició de l’espai, afecten la dinàmica de l’activitat a la parada.
• Interacció amb dispositius digitals i analògics: L’espera de l’autobús implica utilitzar dispositius mòbils i, de vegades, la lectura d’horaris impresos.

Explorant l’Espai:
A continuació, comparteixo algunes fotos que capturen les característiques principals d’aquest espai.

En resum, aquesta activitat promet ser una finestra única per explorar la intersecció entre el transport públic i la vida comunitària.

He escollit l’activitat d’agafar l’autobús per a aquesta anàlisi perquè representa una experiència quotidiana i universal que involucra una àmplia varietat de persones d’edats, capacitats i backgrounds socioeconòmics diferents. Aquesta diversitat d’usuaris fa d’aquesta activitat un escenari ideal per explorar i aplicar els principis del disseny universal, mirant de prop com es pot millorar l’accessibilitat i la interacció amb l’entorn per a qualsevol persona. Agafar l’autobús implica una sèrie d’interaccions complexes entre persones, objectes i tecnologies, des de l’ús de pantalles d’informació i apps mòbils fins a la navegació per l’espai físic de les parades i els vehicles. Això ofereix una oportunitat única per analitzar com es poden optimitzar aquests elements per a millorar l’experiència d’usuari des de múltiples perspectives.

L’activitat d’agafar l’autobús ens presenta una sèrie d’amenaces i oportunitats en termes d’accessibilitat i mobilitat, components clau del disseny universal. La capacitat d’analitzar l’entorn del transport públic i els serveis des d’una perspectiva d’accessibilitat integral pot mostrar maneres significatives de promoure una societat més inclusiva. També, la interacció amb dispositius digitals i analògics durant el procés d’agafar l’autobús proporciona un cas d’estudi valuós sobre la integració de la tecnologia en experiències quotidianes, oferint insights sobre com fer aquestes tecnologies més intuïtives i accessibles per a tothom.

La tria d’aquesta activitat també es basa en la seva facilitat d’observació i anàlisi, donat que es desenvolupa en un entorn al qual tinc fàcil accés. Això permet una investigació detallada basada en l’experiència directa, essencial per a un treball profund i reflexiu. Considerant la importància del transport públic en la promoció de la sostenibilitat ambiental i la reducció de la congestió i la contaminació, analitzar com fer l’activitat d’agafar l’autobús més accessible i atractiva pot també contribuir a objectius socials i ambientals més amplis. L’activitat d’agafar l’autobús engloba una sèrie d’aspectes clau que la fan una elecció rica i significativa per a explorar els principis del disseny universal.