Vull compartir amb vosaltres l’activitat que he seleccionat per explorar al llarg d’aquesta assignatura. La parada d’autobús que utilitzo diàriament per arribar a la feina. Aquesta elecció no només es basa en la conveniència de la seva ubicació, sinó també en la riquesa d’interaccions i connexions que ocorren en aquest espai transitat per membres diversos de la comunitat, majoritàriament persones grans del meu barri.

Per què he triat aquesta activitat?
L’elecció d’aquesta parada d’autobús no es deu només a la seva accessibilitat per a mi, sinó també a la xarxa d’interaccions i dinàmiques que hi tenen lloc.

• Accés lliure i continu: La parada d’autobús és oberta i accessible per a tothom, i preveig que continuarà sent així en el futur pròxim.
• Observació tranquil·la: En aquest espai, em puc aturar, observar tranquil·lament, i fins i tot prendre mesures o dibuixar sense obstacles.
• Tasques i interaccions diverses: L’activitat a la parada d’autobús implica diverses tasques, des de l’espera del transport fins a la interacció entre les persones que comparteixen aquest espai públic.
• Interacció entre persones i elements de l’espai: Les persones interactuen no només entre elles, sinó també amb els bancs, rètols i altres elements de la parada d’autobús.
• Elements físics configuradors: Els elements físics, com ara els bancs i la disposició de l’espai, afecten la dinàmica de l’activitat a la parada.
• Interacció amb dispositius digitals i analògics: L’espera de l’autobús implica utilitzar dispositius mòbils i, de vegades, la lectura d’horaris impresos.

Explorant l’Espai:
A continuació, comparteixo algunes fotos que capturen les característiques principals d’aquest espai.

En resum, aquesta activitat promet ser una finestra única per explorar la intersecció entre el transport públic i la vida comunitària.